Perspectiva de gènere i robòtica: xiquetes i STEM

Hola a tothom! 🧡 Avui vaig a parlar sobre la robòtica educativa. Esteu preparats? Doncs, anem!

La paraula robot prové de la llengua txeca que es va usar en una obra de teatre i, la típica imatge d'un robot és dels anys cinquanta. A més, la robòtica és una rama de la programació i d'aplicació de coneixements. A les pel·lícules d'animació normalment s'humanitza a aquests mecanismes perquè són capaços de prendre decisions per si mateix; un clar exemple són els dibuixos de Futurama.

Foto de Andy Kelly en Unsplash

En veritat, el potencial que desperta la robòtica és la imaginació i el desenvolupament de la ciència dins de l'aula. Cal remarcar que en l'àmbit quotidià també són comuns els robots, com per exemple l'anomenat Roomba dissenyat per netejar la llar. A l'Aràbia Saudí fa tres anys van crear un robot amb un sistema tecnològic molt complet i sobretot molt paregut a la raça humana. El seu creador diu que és com cuidar i ensenyar a un xiquet.

Foto de Jan Antonin Kolar en Unsplash

Per altra banda, la robòtica educativa és un procés que construeix un aprenentatge tecnològic, aportant noves habilitats digitals i innovació. Aquesta incentiva la cohesió de grup, la participació activa i l'autonomia personal. Aquesta metodologia es realitza a través d'experiències que serveixen d'exemple a l'alumnat. Així i tot, la introducció de la robòtica a l'aula requereix una base de formació per part del personal docent. Actualment, en molts centres escolar imparteixen extraescolars relacionades amb la robòtica. També, a partir del curs 2023/2024 el currículum inclou la robòtica en els seus continguts i objectius.

Durant les sessions de robòtica desenvolupem la perspectiva de gènere mitjançant aquests mecanismes. En el món de la tecnologia el percentatge de dones és molt menor que el d'homes. Fa uns quants anys, de de tot l'alumnat que elegia estudiar graus de la rama científica, el 30% eren dones; avui en dia, la bretxa digital de gènere és més gran:

1. Desigualtats en l'accés.

2. Desigualtats en l'ús.

3. Desigualtats en el control de les TIC.

L'UNESCO fa anys que està identificant els factors que afavoreixen aquest fet social:

- Els rols de gènere als mitjans de comunicació i a la família.

- Baixa autoestima de les xiques davant les disciplines STEM.

- L'absència de models femenins STEM en els continguts i materials curriculars.

- El mite "a les xiques no les agrada la tecnologia".

- Masculinització del món de la tecnologia i innovacions sense perspectiva de gènere.

- Divisió sexual del treball: visió androcèntrica de determinats llocs tecnològics.

Les accions des de la comunitat educativa han de promoure la imatge de la dona dins del món tecnològic (amb imatges de dones científiques, oferint una visió positiva, dotant de materials inclusius, fomentant la participació activa, donant formació docent teòrica-pràctica, etc.).

L'acrònim STEM prové dels termes en anglés Science, Technology, Engineering i Mathematics. Moltes vegades també es fa servir amb la lletra A (STEAM) fent referència a la rama de les arts. Un article anomenat En busca de talento femenino STEM (s. f.) afirma que el futur d'aquests graus es troba en perill perquè la seua demanda ha baixat en els últims anys. Per aquesta raó, les empreses han decidit moure fitxa i aconseguir transmetre una bona visió d'aquestes rames acadèmiques a la gent jove. Sobretot intentar apropar aquestes formacions a la generació femenina més petita, és a dir, començant per l'Educació Infantil. Diverses investigacions han observat que els estereotips de gènere ja són existents des d'edats primerenques (4, 5 i 6 anys). Per combatre aquests efectes masclistes cal fomentar la inclusió de gènere a les aules i donar visibilitat a totes aquelles dones científiques que han passat al llarg de la nostra història, com per exemple: 

- Hipatia de Alejandría: primera dona científica que va desenvolupar diversos tractats de matemàtiques i astronomia. 

- Ada Lovelace: primera programadora de la història que va descobrir l'algoritme. 

- Nettie Stevens: primera investigadora en descobrir les bases cromosòmiques el sexe.

- Marie Curie: primera pionera en el camp de la radioactivitat.

- Lise Meitner: autora real del descobriment de la fusió nuclear.

- Mary Jackson: primera dona afroamericana en treballar en enginyeria aeroespacial en la NASA.

- Alice Ball: va elaborar un efectiu tractament injectable per combatre la lepra i recuperar una vida normal.

- Hedy Lamarr: va inventar un sistema de comunicació que és la basa de la WiFi, el Bluetooth i el GPS.

- Jane C. Wright: gràcies a ella la quimioteràpia es va convertir en un tractament viable per als pacients amb l'enfermetat del càncer.

- Margarita Salas: la seua gran contribució té a veure amb la caracterització de l'enzim ADN polimerasa del virus Phi29, amb nombroses aplicacions en biotecnologia.

Fernández (2018) defineix l'esbiaixe algorítmic de gènere com tot allò que afecta la nostra vida diària, des de veure una simple sèrie a Netflix com les nostres relacions personals. Fa uns quants anys la companyia de Google va dissenyar diversos vectors de paraules que estaven escrites a diferents articles. Aquests patrons de paraules es dividien per ser dona o home, però, va analitzar que moltes vegades els articles fomentaven la bretxa digital de gènere (per exemple: hombre programador - dona ama de casa). També, molts bancs d'imatges no eren capaços de trobar homes duent a terme oficis feminitzats. El problema ve, com diu Lorena, quan la tecnologia aprén de les dades i la informació que la pròpia societat esbiaixada genera. I per aquesta raó "com més divers siga un equip, millor seran els seus resultats".

Per altra banda, cada vegada tenim menys dones en el món tecnològic. Aquest fet ve associat als estereotips marcats des d'edats prou primerenques, a causa de molts missatges masclistes que les i els més petits escolten i adquireixen, directa o indirectament, en la seua vida quotidiana. Com a conseqüència, la comunitat educativa ha de mostrar al seu alumnat referents famosos femenins com Marie Curie, però també ensenyar models femenins normals i quotidians, per generar vocacions científiques en les xiquetes. D'aquesta manera, els xiquets i les xiquetes són educats de manera inclusiva, trencant els estereotips i també coneixent les rames STEAM.

Conocity. (2018, 4 diciembre). @loretahur Lorena Fernández en #GSH18 presenta #inspirasteam [Vídeo]. YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=Th-ONCZYtVk

Analitzant aquest vídeo tan interessant, m'han sorprés tots els estudis que demostren clarament l'esbiaixe algorítmic de gènere que hi ha a la nostra societat digital i com aquesta afecta la vida de les generacions més petites. Sí que coneixia com lluitar per combatre aquesta realitat masclista, però després de visualitzar aquest recurs tinc més clar com portar-ho a la pràctica, gràcies al projecte inspirasteam. A més, he arribat a la conclusió que el nostre paper com a mestras és donar una educació igualitària en tots els àmbits mostrant models femenins quotidians. Finalment, la meua relació amb la tecnologia és una mica escassa, però sempre recordaré la meua mestra d'informàtica a l'Educació Primària, anomenada Mara, que va fer que perda la por quan vaig utilitzar per primera vegada un ordinador de taula.

Espere que vos haja agradat aquesta entrada, tant com m'ha agradat fer-la a mi! 😊💜

REFERÈNCIES:

1. https://unsplash.com/es (Font d'imatges)

2. Rojas, S. (s. f.). En busca de talento femenino STEM. reportajestemtalentstreet. p. 18-23

3. Lorena Fernández (4 de decembre de 2018). @loretahur Lorena Fernández en #GSH18 presenta #inspirasteam. [Arxiu de vídeo]. https://www.youtube.com/watch?v=Th-ONCZYtVk